VISIÓ
​
L'adolescència constitueix el nostre primer objecte d'estudi en el projecte que ens disposem a desenvolupar a continuació. Concretament, concebem l'adolescència com una etapa de transformació integral i trànsit progressiu, on les persones coneixen i experimenten en si mateixes canvis profunds, a través dels quals construeixen i prenen consciència de la seua subjectivitat individual. Aquestes mutacions més o menys constretes, més o menys acceptades, són el resultat del contacte intersubjectiu amb la societat la que pertanyen. La seua immersió en aquesta font d'informació, experimentació i innovació requereix de l'assimilació i aprenentatge de criteris i valors que els ajuden a seleccionar, contrastar i qüestionar els continguts externs, processar-los i convertir-los en aspectes definitoris de la seua identitat. Això es fa més apressant en l'actual societat de la informació, on la facilitació i massificació de l'accés i disponibilitat, juntament amb la proliferació de continguts informatius, genera un bombardeig constant i indiscriminat d'estímuls.
​
L'amor i les relacions de parella es converteixen en un aspecte crucial de l'aprenentatge, experimentació, i fins i tot de subjetivació, en aquesta etapa de creixement. És a partir de les relacions socioafectives, a partir del contacte i imbricació amb els i les altres, que els i les adolescents desenvolupen i construeixen la seua pròpia identitat i personalitat. En aquesta etapa de gran labilitat i explosió emocional, l'amor es converteix en un aspecte clau per a la canalització i expressió d'aqueixes emocions i sentiments en construcció. No obstant això, aquesta experimentació de l'amor i de les primeres parelles suposa la posada en pràctica, generalment per imitació, d'imatges, valors i conductes absorbides, viscudes o socialitzades, a partir de les fonts d'informació que anteriorment esmentàvem. La convivència familiar, l'Escola, però també, la història oral, els mitjans de comunicació, les pel·lícules, les cançons, tots ells contribueixen a crear i a transmetre la concepció i representació culturalment dominant de l'amor i de les relacions de parella.
En una societat perfilada sota un sistema de valors de llegat androcèntric, patriarcal i heteronormatiu, la concepció dominant de l'amor s'associa al model de “amor romàntic”.
Com tot model organitzador, aquesta concepció es fonamenta en una sèrie de principis normatius i rols estereotipats, que configuren una moralitat amorosa sobre la qual, la parella construirà el seu comportament individual i mutu. Concretament, la fusió de tots dos membres com a necessitat imperiosa per a viure, la imatge d'un tot indissoluble, l'exclusivitat, el lliurament absolut, la possessivitat i per tant, la gelosia; l'enamorament perpetu i irracional, superior a qualsevol necessitat fisiològica (desig sexual)…són alguns dels principis que construeixen una imatge de l'amor totalitzadora, infinita, incondicional, idealitzada, quasi màgica, que implica la realització de proves, renúncies o sacrificis constants i una pèrdua de la individualitat…. A més, aquesta representació es construeix a partir d'una diferenciació estereotipada dels rols, funcions i valors de cada membre de la parella, d'acord amb el seu sexe/gènere de partida. Una diferenciació que construeix i converteix la relació de parella en una relació (de poder) desigual.
La socialització i construcció de la identitat de gènere es manifesta com un dels aspectes crucials que acaben de perfilar-se en l'adolescència. Igual que la resta de facetes identitàries, aquesta es configura a partir dels valors, rols, estereotips i ideals socialitzats i transmesos des de les diferents fonts d'informació, l'observació i imitació de les conductes dels adults. La nostra societat se sustenta sobre el llegat d'un règim de gènere desigual, androcèntric i patriarcal, basat la institucionalització de les relacions de poder desiguals entre els sexes/gèneres. Aquest règim es materialitza a través d'un ordre cultural i simbòlic binari segons el qual, es classifica cada individu en nàixer en dues úniques categories en funció del seu sexe de partida, a partir de la qual cosa, aquest és socialitzat en els valors, rols, estereotips i símbols del gènere que d'acord amb aqueix sexe de partida, li correspon. Així, la identitat de gènere es construeix a la mercè d'una normativa dominant que utilitza la diferència sexual de partida com a pretext per a construir una desigualtat social resultant. Els i les adolescents aprenen quines són les conductes, valors, objectius vitals i models de referència que d'acord amb el seu sexe de partida i el seu gènere d'assignació, els correspon, reproduint i perpetuant els patrons socials requerits per al manteniment de l'ordre de gènere imperant. En l'actualitat postmoderna, aquest ordre de gènere roman constant malgrat els tímids canvis i transformacions que eclipsen la situació real i difonen la sensació de la seua dissolució. Per contra, la subtilesa constitueix hui dia, una arma al servei del patriarcat actual per a dissimular-se i reproduir-se. Més encara, la crisi econòmica i les retallades en matèria de polítiques i serveis socials, han agreujat l'impacte negatiu de gènere d'aquest règim institucional, cultural i social ancestral.
Els canvis culturals, estructurals i simbòlics esdevinguts en aquesta etapa de “postmodernitat”, “modernitat líquida” (Bauman, 1999), “societat global” (Castells, 1997), el qüestionament d'aqueixos valors i rols de sexe/gènere, la desconstrucció dels models socioafectius que se sustenten i reprodueixen sobre aqueix règim de gènere, es fa imperiós. La necessitat de crítica s'imposa davant la perseverança de conductes i situacions socials reals que posen en qüestió els principis generals sobre els quals es basa el nostre Estat de dret i la declaració de Drets humans. La desigualtat social de gènere, la discriminació de les dones com a tals, són manifestacions de la violència que pateixen i afronten les dones pel mer fet de gènere. La violència masclista, en totes les seues intensitats, tipus i conseqüències, s'imposa en el nostre projecte com un objecte d'estudi principal a estudiar, reflectir i tractar, sobretot, en l'etapa adolescent. Una etapa, on, com ja hem dit, es construeix els estereotips, identitats i conductes de sexe/gènere i de relacions socioafectives, que poden reproduir i encoratjar, o qüestionar i previndre, aquest tipus de violència. Una violència que afecta, no oblidem, a homes i dones d'igual manera, i que és fruit d'aquest règim de gènere patriarcal.
L’educació sexual apareix doncs també com un eix temàtic i un objectiu estratègic a tots els nivells de l’Educació secundària i postobligatòria. Una educació sexual plantejada des dels paràmetres feministes i orientacions dels organismes nacionals i internacionals experts en la matèria, que vetlle per la salut a través del foment de l’autonomia de les persones en la presa de desicions, la cura i autoestima dels cossos propis i aliens.
Finalment, la transmissió de valors, estereotips i rols de gènere alternatius, així com models d'amor diferents i sostenibles es fonamenta en una altra temàtica interrelacionada, com és la potenciació de la intel·ligència emocional o gestió de les emocions dels i les adolescents. Aprendre a reconèixer, gestionar i exigir l'atenció dels altres sobre els seus propis sentiments, necessitats i inquietuds personals. Aprendre a estimar i a relacionar-se amb els altres de manera sana i sostenible per a tots dos. Tot això resulta una tasca central en aquesta etapa. L'Educació en emocions i en valors és vital en aquest període de canvis i d'acte-aprenentatge, perquè d'això dependrà l'èxit del resultat final, a saber, la conversió en una persona adulta, íntegra, intel·ligent en tots els aspectes, i compromesa amb el seu entorn i amb els valors de la societat en la qual exerceix la seua ciutadania.
Tots aquests eixos temàtics s’engloben i es conceben des de la perspectiva de gènere o perspectiva feminista, que constitueix el punt de partida i base teòrica d’aquesta comissió. Concretament, atenent a més a més a la realitat social i de centre. Una realitat caracteritzada per l’existència i convivència d’una gran diversitat i pluralitat d’opcions identitàries que ens enriqueix i alhora ens presenta nombrosos reptes als quals hem de donar resposta. Per això, ens inspirem en el bagatge teòric que presenta la quarta onada feminista, a través d’una concepció plural del Feminisme o «feminismes». La vessant interseccional i postcolonial d’aquesta quarta onada feminista, aquella que té en compte la intersecció o creuament de variables identitàries que generen múltiples situacions de discriminació potencial; aquella que identifica i atén a la multiplicitat de factors identitaris, en contextos i escenaris culturals plurals, serà llavors, el punt de partida des del qual partiran les propostes d’intervenció educativa d’aquesta comissió.
En suma, la coeducació o la perspectiva de gènere aplicada a l’educació i l’escola, suposa doncs, e paraules de Marina Subirats, professora de l’UAB, experta en educació i gènere,
“...ja no es tracta tant, com en el passat, d’eliminar els obstacles que impedien a les dones l’accés al coneixement i a l’educació superior, cosa que al nostre país ha estat aconseguida, sinó de transmetre una socialització de gènere que elimini els aspectes negatius i les jerarquies dels models vigents i obri el camí al ple desenvolupament de cada criatura en totes les dimensions de la vida i en totes les capacitats que necessitarà tenir en la nostra societat i en les formes que aquesta prendrà en els propers anys…La tasca fonamental del treball coeducador avui té relació amb els canvis en els models de gènere, i per tant en els canvis en les transmissions de normes vinculades al gènere que es fan a l’escola, i, en general, a la societat, començant per la família i continuant pels mitjans de comunicació”.